La Kombutxa és una beguda mil·lenària d’origen oriental que s’obté de la combinació de te, sucre i una colònia de bacteris i llevats responsables de la seva fermentació.
Quin es l’origen de la Kombutxa? Si preguntem a 10 fanàtics de la Kombutxa, es probable que ens expliquin 10 fantàstiques històries ben diferents, alguns diran que ja a la Bíblia ja s’hi troba una referencia “d’una beguda avinagrada de Ruth”, altres parlaran de la popularitat que tenia el vinagre antigament com elixir de salut, altres del emperador Qin Shi Huangdi que l’any 221 aC fou el primer en produir i beure Kombutxa, altres indicaran que el nom Kombu-cha es d’origen japonès i que la beguda prové d’un metge coreà anomenat Kombu que va portar una cura miraculosa al emperador japonès Inyoko, altres argumentaran que el cognom Kombu no és d’origen coreà, altres també anomenaran la beguda fermentada avinagrada que portava l’exercit de Genghis Khan , en fi sembla evident que podem afirmar que es una beguda amb una llarga història.
No es el primer cop que al parlar dels orígens de certs aliments i de la preparació dels mateixos la història es barreja amb llegenda i es fa totalment impossible conèixer la realitat, mai sabrem si les begudes de fa 3000 anys eren similars a la Kombutxa actual, mai sabrem si els llevats i els bacteris eren els mateixos, però el que si podem afirmar emprant el sentit comú es que els països asiàtics històricament han estat consumidors insaciables de te, que la Medicina Tradicional Xinesa amb mes de 5.000 anys d’història empra quasi totes les plantes de la natura i parla de fermentats amb naturalitat, i que el consum de la Kombutxa a orient ha estat molt popular i usual els darrers 300 anys.
Si parlem de la Kombutxa els darrers 150 anys podem concretar molt mes, de fem partim del fet de que a la Xina era una beguda popular i generalitzada a principis del segle XIX, durant aquest segle es produïren constants guerres en aquesta regió van confluir-hi molts exercits i cultures: Les forces Xineses, Angleses, Franceses, Russes, Japoneses, Coreanes, en aquest procés s’intercanviaren molts elements culturals, uns dels quals ve ser els cultius de fermentació base de la Kombutxa.
El consum de Kombutxa fou molt popular a finals del segle XIX a tota Rússia, trobem registres científics interessants elaborats per Alexandre Bachinskaya l’any 1913 en el que va recol·lectar diferents mostres de cultius de Kombutxa pe tal d’estudiar els llevats i els bacteris que el composaven. Al acabar la primera guerra mundial molts dels presoners de guerra alemanys que tornaven a casa procedents de Rússia portaren el cultiu de Kombutxa i en poc temps aquesta es feu molt popular a Alemanya, Prussia, Polònia i Dinamarca. Durant els anys 20 i fins l’inici de la segona guerra mundial es van realitzar mots estudis relacionats amb la Kombutxa sobre tot enfocats a la millora de la digestió i la diabetis.
Durant la segona guerra mundial i a causa de les restriccions existents en sucre i te el consum va disminuir radicalment.
Després de la segona guerra mundial el consum d’aquesta beguda va augmentar de nou, sobre tot quan el Dr. Rudolf Sklenar va estudiar els efectes de la Kombutxa sobre pacients amb càncer, trastorn metabòlics , pressió alta i diabetis i també va comparar els seus efectes probiòtics amb els que es troben amb els iogurts. La popularitat de la Kombutxa a partir dels anys 50 no ha parat de créixer a tots els països occidentals, a Italia per exemple (el cantant Renato Carosone va escriure una cançó Stu fongo Cinese, el fong xines, que parla de la kombucha).
Gingebre i Llimo: Kombutxa amb un toc important de gingebre, que aporta un sabor picant i un aroma característic. El gingebre compta amb moltes propietats beneficioses per a la salut, destaca el seu alt contingut en vitamina C i minerals com el calci, el ferro, el magnesi i el potassi, que enforteixen el sistema immune; el fet que sigui un analgèsic natural ajuda a apaivagar alguns dolors lleus, inclosos els dolors musculars i les migranyes.
Ingredients:
Remolatxa i Gingebre: Kombutxa que combina el gingebre amb la remolatxa, el sabor picant del gingebre junt amb la dolça neutralitat de la remolatxa casen perfectament. La remolatxa és una valuosa font de nutrients, destaca pel seu contingut en fibra, minerals i vitamines. A més a més, conté antioxidants en quantitat important.
Ingredients:
Espirulina i Gingebre: Kombutxa amb espirulina blava i gingebre. L’espirulina és una alga d’origen natural , també coneguda com ficocianina, té propietats antioxidants i pot donar suport a una resposta inflamatòria. Molts estudis han demostrat que la ficocianina d’aquesta substància pot reduir significativament l’estrès oxidatiu i inhibir els radicals lliures.
Amb tot, és un producte molt interessant per incorporar a la dieta, és rica en calci, ferro, proteïnes i vitamines E i C, és antioxidant, i ajuda a desintoxicar l’organisme.
Ingredients: